https://view.genial.ly/5e4cf63925384533b76dd970/video-presentation-rol-docent
Vaig iniciar
aquest màster amb moltes ganes i molta il·lusió, ja que des de que era petita
m’ha agradat l’ensenyança, ho tenia molt clar, volia ser professora. Ara que
hem acabat la part teòrica i ens introduïm en la part pràctica, estic més
segura que mai, vull ser docent! Però no el mateix tipus de docent que fa uns
mesos. Durant aquest temps, la meva perspectiva a canviat, o més ben dit, a
evolucionat en coneixements i entorns.
Al inici del
màster el meu pensament no anava molt desorientat al que tinc ara, però si que
em faltaven detalls on aprofundir. Jo volia ser una docent propera als alumnes,
amb una empatia que em permetés entendre’ls i ajudar-los i ser conscients de
que cada alumne té les seves capacitats, habilitats i ritmes. D’aquesta manera
volia atendre a la diversitat que podria trobar dins l’aula, sense ser
conscient de tot el món de recursos, materials i metodologies que hi ha al
darrere de l’atenció a la diversitat. També tenia clara la necessitat de la
existència d’un feedback al procés d’aprenentatge-ensenyament. Un docent no
només a d’ensenyar, sinó que ha d’aprendre, a de qüestionar el seu treball i
millorar-lo cada cop. La motivació era una cosa que tampoc deixava enrere quan
pensava en el meu rol docent, sobre tot cap als alumnes, s’havia de canviar el
llenguatge que deprimeix i utilitzar un llenguatge positiu. “Tu pots” pot ser
una frase màgica per a segons quins alumnes. I com deixar el treball cooperatiu
amb les TICs com aliades, com a recurs o font d’informació.
Moltes d’aquestes
coses segueixen igual, però com ja he comentat, no tot és igual. La educació no
és només això. Ara soc conscient de que gràcies a l’interès que vull mostrar
cap als alumnes, puc conèixer-los i atendre així a la diversitat, a la vegada
que fomentem un entorn inclusiu per l’alumnat. Tot això, utilitzant també el
paper de les emocions en l’aprenentatge i altres mètodes neuroeducatius que
fomenten la motivació, punt imprescindible per a captar l’atenció dels teus
alumnes, i per tant, el seu interès. A més de la importància del treball
cooperatiu i l’aprenentatge basat en projectes (ABP) que afavoreixen, tant la
inclusió com la motivació a l’hora d’aprendre.
També he aprés a
que el procés d’ensenyament-aprenentatge
ha de ser obert a l’entorn amb la participació i implicació de les famílies. A
més de la necessitat d’un aprenentatge dinàmic i contextualitzat, que permeten
que el coneixement adquirit sigui molt més significatiu i per tant, s’adquireix
de manera més eficaç i eficient. Sense, oblidar-nos de la importància de la
transversalitat i la interdisciplinarietat dels coneixement, i com podem
treballar diverses matèries en un mateix context. A més de la participació
activa del alumne, tant en l’ensenyament com a l’avaluació, mitjançant co-avaluacions
i autoavaluacions.
El docent passa a
ser un guia en tot aquest procés. L’aprenentatge autoregulat (SRL) és altre
punt molt important, que permet una autonomia de l’alumnat i permet desenvolupar
la competència d’aprendre a aprendre. Per últim, un dels canvis més grans ha
set el canvi de perspectiva de les TICs, ja no són eines, sinó entorns on
desenvolupar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Doncs, aquí està
la meva evolució com a docent durant aquests mesos, i espero seguir creixent
com a docent i millorant la educació.
