miércoles, 19 de febrero de 2020

Reflexió final del meu rol com a docent



https://view.genial.ly/5e4cf63925384533b76dd970/video-presentation-rol-docent

Vaig iniciar aquest màster amb moltes ganes i molta il·lusió, ja que des de que era petita m’ha agradat l’ensenyança, ho tenia molt clar, volia ser professora. Ara que hem acabat la part teòrica i ens introduïm en la part pràctica, estic més segura que mai, vull ser docent! Però no el mateix tipus de docent que fa uns mesos. Durant aquest temps, la meva perspectiva a canviat, o més ben dit, a evolucionat en coneixements i entorns.

Al inici del màster el meu pensament no anava molt desorientat al que tinc ara, però si que em faltaven detalls on aprofundir. Jo volia ser una docent propera als alumnes, amb una empatia que em permetés entendre’ls i ajudar-los i ser conscients de que cada alumne té les seves capacitats, habilitats i ritmes. D’aquesta manera volia atendre a la diversitat que podria trobar dins l’aula, sense ser conscient de tot el món de recursos, materials i metodologies que hi ha al darrere de l’atenció a la diversitat. També tenia clara la necessitat de la existència d’un feedback al procés d’aprenentatge-ensenyament. Un docent no només a d’ensenyar, sinó que ha d’aprendre, a de qüestionar el seu treball i millorar-lo cada cop. La motivació era una cosa que tampoc deixava enrere quan pensava en el meu rol docent, sobre tot cap als alumnes, s’havia de canviar el llenguatge que deprimeix i utilitzar un llenguatge positiu. “Tu pots” pot ser una frase màgica per a segons quins alumnes. I com deixar el treball cooperatiu amb les TICs com aliades, com a recurs o font d’informació.

Moltes d’aquestes coses segueixen igual, però com ja he comentat, no tot és igual. La educació no és només això. Ara soc conscient de que gràcies a l’interès que vull mostrar cap als alumnes, puc conèixer-los i atendre així a la diversitat, a la vegada que fomentem un entorn inclusiu per l’alumnat. Tot això, utilitzant també el paper de les emocions en l’aprenentatge i altres mètodes neuroeducatius que fomenten la motivació, punt imprescindible per a captar l’atenció dels teus alumnes, i per tant, el seu interès. A més de la importància del treball cooperatiu i l’aprenentatge basat en projectes (ABP) que afavoreixen, tant la inclusió com la motivació a l’hora d’aprendre.

També he aprés a que el procés  d’ensenyament-aprenentatge ha de ser obert a l’entorn amb la participació i implicació de les famílies. A més de la necessitat d’un aprenentatge dinàmic i contextualitzat, que permeten que el coneixement adquirit sigui molt més significatiu i per tant, s’adquireix de manera més eficaç i eficient. Sense, oblidar-nos de la importància de la transversalitat i la interdisciplinarietat dels coneixement, i com podem treballar diverses matèries en un mateix context. A més de la participació activa del alumne, tant en l’ensenyament com a l’avaluació, mitjançant co-avaluacions i autoavaluacions.

El docent passa a ser un guia en tot aquest procés. L’aprenentatge autoregulat (SRL) és altre punt molt important, que permet una autonomia de l’alumnat i permet desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre. Per últim, un dels canvis més grans ha set el canvi de perspectiva de les TICs, ja no són eines, sinó entorns on desenvolupar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Doncs, aquí està la meva evolució com a docent durant aquests mesos, i espero seguir creixent com a docent i millorant la educació.